martes, 21 de octubre de 2008

L'educació pedant

Avui hi havia l'estreno del curtmentratge que vàrem gravar aquest estiu (El director és en Lluís Hereu) i del qual ja vaig penjar-ne el post pertinent. El meeting era en el museu del cinema de Girona a les 18.30h.

Fins a les 20.00h no hi he pogut arribar, quan casualment en Gouns n'acabava de sortir. Ens saludem. El noto fastiguejat i molest; faig l'acció d'entrar però em manda -Anem a prendre algu, que no puc aguantar més el que hi fan a dintre.-

En Gouns em confessa que el curt ha quedat magnífic -M'ha encantat- Es sincera. Però llavors m'explica que per veure cinc minuts de pel·lícula s'ha hagut de menjar un fantasmada intel·lectualoide de més d'una hora sobre el cinema. El monologuista era l'Angel Quintana -Exprofessor meu a la Universitat- L'informo jo. I se'm fot a riure.

En Gouns estava flipant. No només per la taladrada del prf. Quintana sinó pel sèquit d'imbècils mentals que li seguien el rollo. Jo li faig notar que anant bé aquests eren estudiants i com a tals, segurament estaven obligats a assistir i prendre apunts (Els estudiants universitaris actuals són així: uns passerells).
Total, que es desfoga -Aquest en Quintana s'ha mal memoritzat quatre conceptes, com el de Dionís, i simplement es dedica a mesclar-los de tal manera que quedin bé. Mentrestant, els que l'escolten xalen escoltant precisament aquests conceptes, sense tampoc entendre'ls car gaudint de certa autocomplacència mental al creure que estan parlant sobre la quintaescència de l'art, o de quelcom per l'estil.- I m'afegeix -Havies de veure-ho: es notava d'una hora lluny com aquest, en Quintana, s'excitava patèticament cada cop que formulava la paraula Dionís; cada cop que relacionava Dionís amb Charles Chaplin semblava que se la grapejava. Soporífer: més d'una hora de palles mentals, total, per no explicar res de nou ni intel·ligent; només per pur exhibicionisme cultural. Ho arribo a saber i faig alguna altra cosa més interessant aquesta tarda fins que haguessin passat el curt-.

Certament, el més normal del món acadèmic és trobar-te amb 4 pedants que viuen de sotmetre els imbècils dels estudiants que per un títol i 4 crèdits fan allò que els hi dicten. Inclús són capaços de fer veure que entenen de què va el rollo! Tot plegat fa força pudor.

En quant a la resta de curts m'han comentat que eren autèntiques mostres de malalties mentals i mediocritats artístiques. Típic dels curtmetratges.

En fi, sembla ser que jo sí he aprofitat bé aquesta tarda. I un dia d'aquest ja miraré tranquilament el curt dirigit i muntat per en Lluís.

No hay comentarios: