domingo, 16 de noviembre de 2008

Antics companys

Al final vàrem anar a sopar al Down Town de Girona. El lloc em va agradar: bon menjar i preu raonable i, a més, ambient confortable. L'últim cop que hi vaig anar, deu fer 12 anys, em van clavar 2000 peles per una hamburguesa amb una mica d'amanida i quatre patates fregides. Una cosa és que no acostumi a discutir ni a capficar-me massa amb la rellevància dels diners, una altra és que em vacil·lin, tal i com els hi va passar ahir als de la generació del 81, que varen anar a sopar al Carlamany.

Vaig arribar amb en Paski, una mica tard; tothom ja estava assentat. Al final només vàrem ser 22 del 90 o 100 alumnes de la nostra generació. Millor, el sopar va ser més íntim i distès.
Després de sopar, férem via cap a la Sala de Ball a on totes les generacions que havien passat pel Montessori es reunien. I sorpresa: havien reservat la sala petita.

Potser hi havia cap a mil persones del Montessori. No s'hi cabia. Un munt de gent va fotre el camp només arribar. Vaig saludar a qui vaig poder (en especial a la Laura, que no es creia que jo tb hi hagués anat) i, fart de calor, de fum i d'apretament, vaig baixar a la Sala gran, a on tocaven música per quatre jubilats; però com a mínim campava al meu aire. Mica en mica molta gent anà baixant a 'fer-me companyia'. Em vaig trobar en Fran i en Bertu ven doble_gats ¡Quin espectacle que em van muntar! Amenassaven de mort a tothom a qui trobaven ¡Estaven fora de sí! Al final, els vaig deixar dins dels serveis de les dones i vaig marxar. No els vaig veure més en tota la nit; els devien fotre fora.
També va ser curiós trobar-me ex-professors. Ja més tard va aparèixer en Xixo. Però molts, com l'Hugo, en Ricki, L'Alex, l'Adriana, la Laia, en Noël o en Jiménez varen passar olímpicament de venir.
A les 4.30h arribava a casa.

En fi, per ser una trobada social i quasi multitudinària, va estar força bé. Suposo que ara m'hauré de fer del Facebook. Serà la única forma que m'enviïn alguna foto de la trobada. Sembla ser, que si no tens Facebook, socialment, no ets ningú jejeje. De totes maneres amb uns quants ja hem quedat per fer alguna barbacoa a la meva finca. I diumenge que ve hem quedat per anar esmorzar als Metges.

No hay comentarios: