sábado, 6 de diciembre de 2008

Carta als savis catalans. Part 1º

Aniré penjant comentaris al respecte del que m'han respòs els savis catalans sobre la meva demostració de la conjectura de Poincaré.

Primer de tot: El teorema de la incompletesa de Gödel ens il·lustra, de fet, allò que ja Nietzsche destacà sobre el formalisme: la lògica humana es fonamenta sobre lo irracional [Veure la Gaia Ciència]. Què vol dir Nietzsche? Senzill: frases com la de Sòcrates "Només sé que no sé res" o bé, la famosa frase del mentider "Tot el que et digui és mentida" així com el teorema de Russell simplement destapen el factor irracional, incomplet i superficial de la lògica. D'aquí Nietzsche comentà que la lògica s'ha de veure com un instrument al servei als nostres instints i no pas com un mecanisme heurístic, tal i com els racionalistes havien promogut durant segles topant una i una altra vegada amb la incongruència que això comporta vers allò que vivim.

Aquest descobriment té certament la seva importància quan tractem temes tant actuals com l'intel·ligència artificial i volem predir si mai una màquina podrà equiparar la seva intel·ligència amb la humana (En el fons sembla ser el problema de la màquina de Turing).


És precisament aquí quan ens trobem que allò que distingeix l'home de la màquina és la seva capacitat per 'inventar-se' i 'crear' axiomes o principis sobre els quals articular els seus arguments, els seus criteris i per tant, les seves lògiques ¡Les seves demostracions! Però d'on surten aquests axiomes i les diferents regles d'inferència que apliquem ens els diferents arguments formals fins arribar a una conclusió considerada vàlida i per tant, demostrable?

Per dir-ho ràpid: els axiomes es treuen per intuïció. O com digué Descartes d'una forma barroera: són evidents per sí mateixos. És a dir, una demostració, en última instància es sosté, sempre, sobre un criteri exclusivament intuïtiu; mai sobre un criteri formal! El formalisme, en tot cas, és el mecanisme sobre el qual s'expressa una intuïció. I certament tota intuïció pot expressar-se a través de múltiples formalismes.

Cal destacar, però, que el que ha succeït durant molts de segles ha estat que els formalismes han tendit a condicionar les intuïcions. Des del moment que s'ha imposat institucionalment que certes formes d'expressió, de pensar i representar el món són la Veritat, s'ha obligat a adoptar certes intuïcions, és a dir, a considerar com a evidents certes premisses, certs axiomes i certes regles de inferència en detriment d'altres perfectament possibles. Certament, però, cal reconèixer que aquest dogmatisme ha reportat certs beneficis en el camp del coneixement i la ciència... però jo ja no sóc dogmàtic. I la conclusió que aquest grup de savis ha arribat respecte el meu esqüet treball després de deliberar segons els seus criteris em fa riure.

És una llàstima haver de tractar amb gent tant curta de mires i tant incapaç de treure profit a res; quantes coses es deixen perdre per la seva mediocritat! Un exemple més de la recessió i degeneració cultural que experimenta el nostre país.

No hay comentarios: