Aquest estiu, en una de les llargues caminades que fèiem en Gouns i jo, ens sobrevingué la idea d'escriure una història satírica, boja i salvatge. Inclús li vàrem trobar títol, 'El rei travolo'. Ostres, com vàrem riure!!! Llàstima, però, que no vaig tenir temps de redactar-la....
La història era senzilla: en una societat com la nostra, bonista, democràtica, nihilista, relativista, liberal (tothom té l'oportunitat de fer i ser el que vulgui), superabundant, hipersegura, moralment arrogant i despreocupada, a on, és clar, cada cop prima més la bestialitat, lo grotesc, això és, la imbecilitat, la bufoneria o simplement mostrar un 'xic' de tara, excentricitat i desequilibri (així es creu ser especial, diferent, però a més, guai), pot ser, no obstant, un abantatge a l'hora d'adquirir pes mediàtic i per tant, optar a un major domini sobre les masses ¡I les masses tenen el poder! Tot el demés, avui en dia, són xuminades.
Bé, doncs, què més democràtic, liberal, tolerant i grotesc que un travolo (un transexual)! Un travolo pot representar tant a homes com a dones per igual ¡Ell ho és tot!
La història consistia en explicar com un paio qualsevol es convertia en travolo (detallant tots els intríngulis psicològics que poden dur un tipus a canviar de sexe, a optar pels dos sexes i per tant, posar el sexe com a opció preferent en la seva vida) . Com, després, l'oci i les inherents ganes de liar-la que certs ociosos, forrats de pasta, pateixen dóna peu a què promocionin incondicionalment el travolo ¡Tenen ganes de liar-la i, així, riure un rato! Però llavors el travolo, aprofitant la imbecilitat general, la sort i la destrucció mútua i constant que sempre erosiona als grans partits polítics, juntament amb el suport d'un grup de seguidors fanàtics (ja que no és mai difícil trobar aquesta gent), arriba al poder de forma inesperada . Ostres! Sorpresa, comença a crear lleis a la seva mida, fomentant per tant, una forma de vida que promocioni el travolisme: en les escoles, per exemple, es mostra com ser travolo és lo millor que hi ha (En fi, fa tot el que fan les ideologies polítiques: menjar el coco a través de lleis i fomentant certes formes de vida: modelant la gent a la seva manera de veure el món i per tant de viure'l).
Jo volia acabar matant al travolo després que aquest hagués conquistat el món amb la seva política d'alliberament, pau i equiparament sexual. A més, crec que una bona sàtira ha d'acabar amb la mort imbècil, innecessària i estúpida del protegonisme. Però en Gouns no ho veia gaire clar.
En fi, ahir mateix, per sorpresa meva vaig llegir a la Vanguradia que en un poble d'EE.UU havia estat escollit, per alcalde, un travolo (veure notícia http://www.kaosenlared.net/noticia/primer-alcalde-transexual-eeuu).
En gouns i jo ens pensàvem que havíem inventat una història inversemblant... però no, la realitat superant la ficció de nou!
Per cert, ja Plató parlava dels travolos (homes de dos sexes) com éssers perfectes i superiors que foren exterminats pels Déus per enveja (llegir el Banquet).
No hay comentarios:
Publicar un comentario