Èxit editorial

L'invent de la impremta (a meitat del s.XV) per part de Gutenberg es considera com un dels grans avenços de la cultura occidental. Tanmateix, cal posar en dubte aquesta valoració: si bé sembla encertat afirmar que la impremta ha afectat profundament el desenvolupament 'espiritual' d'occident, no hi han gaires raons per considerar aquest desenvolupament com un 'progrés'.
Què feu realment la impremta? Convertí la cultura en un negoci, un negoci enfocat en el volum de ventes i per tant, summament sensible als gustos de grans majories (la impremta començà a potenciar els criteris populars simplement perquè això reportava diners i poder a l'impressor).

Els primers Bestsellers foren els llibres de cavalleries. Ja Montaigne els menyspreava, mentre Cervantes se'n va fotre amb una crueltat hispànica que feu riure a generacions enteres.
A la impremta se li deu, en gran part, totes les revolucions espirituals que ha patit Occident: des de les guerres de religió que assolaren Europa a partir del s.XVI fins les guerres ideològiques que han assolat, ja no només Europa, sinó el món enter amb revolucions, guerres per canviar el món, i altres conflictes per l'estil.

La impremta, amb la seva inherent facilitat de divulgació, ha mediocritzat la cultura. Com ho ha fet? Primer de tot pels criteris de valoració que ha imposat conscient o inconscientment: és bo allò que es ven, ja que agrada a molts -Amb la impremta s'estableix que el criteri de la majoria ha de ser el punt mig des d'on s'han de 'tallar' totes les coses.- Segon, ha convertit la cultura en una feina, és a dir, en un negoci. Això ha provocat una gran pèrdua de independència intel·lectual. Apareix la figura del literat o l'intel·lectual o el periodista que en certa forma, viu del que publica. Per tant, els seus pensaments, el seu criteri per avaluar allò que viu i experimenta i els seus punts de vista no poden marxar gaire d'allò que la majoria és capaç de menjar-se, ja per bé ja per mal. El literat i el periodista pensa, sempre, en consonància del que pensa la gent del moment. Li manca tanta independència, tant de criteri propi, tanta força!

En raó, doncs, una cultura de masses perd l'instint de superació i perfeccionament. I és en aquest sentit que es pot afirmar que, culturalment parlant, el renaixement fou una etapa molt més vigorosa, liberal i sana que la modernitat; en el renaixement foren els propis artistes qui establiren les normes estètiques, inclús simbòliques a través de les quals desenvolupar les seves obres d'art, emancipant-se descaradament dels criteris dels 'profans' (Leonardo fou un dels exemples brutalment més clars d'aquesta força creativa, obscura e independent del renaixement). Veure vídeo sobre la vida de Leonardo En definitiva, hi han moltes raons per considerar que l'invent de la impremta ha fet degenerar la cultura occidental i la seva capacitat creativa i artística.