Ja anem primers de la lliga. Acabem de guanyar a casa de forma força ajustada (Faltava 1 min i estàvem empatats; al final hem guanyat de 6 punts crec -5 minuts més i guanyem de 15 punts-). El pavelló de nou ple. Se m'ha inflamat un tendó de la cuixa dreta en un xoc desafortunat abans d'acabar la primera part. Jo ja volia anar-me a dutxar pq igualment guanyàvem de 25 punts o més, i en aquell moment em semblava que tampoc podia fer força amb la cama, aquesta em fallava! Però el míster no m'ha deixat i, a la mitja part, en Perilles m'ha fet una mica de massatge confirmant-me que no era res que pogués anar a pitjor. En fi, tot i les punxades he acabat el partit. Espero recuperar-me completament en uns pocs dies.
Hem començat el partit de forma esplèndida; però l'equip rival s'ha posat a fer-nos pressió a tota la pista, fins que al final hem caigut dins la seva dinàmica de joc. L'últim quart ha estat un desgavell ¡Hem perdut el control del joc! La veritat és que encara ens domina la impaciència i això ens encega ¡Aquest és el nostre punt dèbil! Però crec que amb el temps millorarem. És una qüestió mental, d'autodomini.
D'altra banda, em sembla que sóc l'únic de l'equip que no m'agrada començar guanyant de tants punts. És més, sóc l'únic que considera que no ens convé. Pq? Bàsicament per dos factors:
a) Els partits no duren 20 min sinó 40 (4 quarts de 10 minuts). I en 40 minuts poden passar moltes coses. Psicològicament parlant començar els partits esbandint literalment el rival de la pista comporta que, primera, nosaltres arribem en una punt de relaxació i complacència, conscient o inconscientment. Mentre que l'equip rival, encara no es planteja tirar la tovallola ja que veu que té, per endavant, molt de temps per provar solucions extremes (per exemple pressions i sistemes més agressius). Això provoca, normalment, que en un moment o altre del partit el contrari sigui capaç de retallar certes diferències. I quan l'equip contrari retalla 15 punts de diferència (cosa gens difícil si ens enganxa en un període de relaxació o descoordinació) emocionalment es creix i llavors, és quan passa a ser realment perillós; llavors pot arribar a jugar al 200 % de les seves possibilitats ¡I mentrestant a nosaltres igual ens agafa amb els pixats al ventre! Però això que aquí explico la gent no ho entén. Es pensen que un equip ha de començar el partit guanyant de 20 punts i acabar guanyant de 40. No obstant, sembla ser que el bàsquet no li agrada seguir aquesta lògica.
B) Els equips guanyados, que saben de què va el bàsquet, el primer quart se'l solen agafar d'escalfament. El primer quart serveix per estudiar i tantejar l'equip contrari. S'ha d'utilitzar el 1º i 2º quarts per analitzar els seus jugadors forts, tant en atac com en defensa, així com també els seus jugadors dèbils. Llavors, en el 3 i 4 quarts, els has d'anar a destrossar. Com? Primera, protegint allà a on ells són forts i atacant els seus punts dèbils. A més, quan entre el 3 i 4 º els rebentes ells ja no hi veuen temps per remuntar, i fàcilment abandonen el partit. És llavors quan acabes jugant a plaer. D'això se'n diu ser superior.
El que no es pot fer es jugar per jugar, aplicar jugades pq toca i a veure què passa. El joc s'ha de dominar, i per dominar s'ha de saber jugar amb els temps del partits. És perdre molts de recursos a canvi de resultats molt mediocres anar a jugar a la patacada i posant, de bones a primeres, tota l'artilleria en el joc. El joc es un pathos i requereix d'un ritme ¡S'ha de crear aquest pathos i aquest ritme! Però són molt pocs els capaços de percebre i actuar amb suficiència. La majoria va a la patacada; no hi veuen més enllà del que posa el marcador.
Hem començat el partit de forma esplèndida; però l'equip rival s'ha posat a fer-nos pressió a tota la pista, fins que al final hem caigut dins la seva dinàmica de joc. L'últim quart ha estat un desgavell ¡Hem perdut el control del joc! La veritat és que encara ens domina la impaciència i això ens encega ¡Aquest és el nostre punt dèbil! Però crec que amb el temps millorarem. És una qüestió mental, d'autodomini.
D'altra banda, em sembla que sóc l'únic de l'equip que no m'agrada començar guanyant de tants punts. És més, sóc l'únic que considera que no ens convé. Pq? Bàsicament per dos factors:
a) Els partits no duren 20 min sinó 40 (4 quarts de 10 minuts). I en 40 minuts poden passar moltes coses. Psicològicament parlant començar els partits esbandint literalment el rival de la pista comporta que, primera, nosaltres arribem en una punt de relaxació i complacència, conscient o inconscientment. Mentre que l'equip rival, encara no es planteja tirar la tovallola ja que veu que té, per endavant, molt de temps per provar solucions extremes (per exemple pressions i sistemes més agressius). Això provoca, normalment, que en un moment o altre del partit el contrari sigui capaç de retallar certes diferències. I quan l'equip contrari retalla 15 punts de diferència (cosa gens difícil si ens enganxa en un període de relaxació o descoordinació) emocionalment es creix i llavors, és quan passa a ser realment perillós; llavors pot arribar a jugar al 200 % de les seves possibilitats ¡I mentrestant a nosaltres igual ens agafa amb els pixats al ventre! Però això que aquí explico la gent no ho entén. Es pensen que un equip ha de començar el partit guanyant de 20 punts i acabar guanyant de 40. No obstant, sembla ser que el bàsquet no li agrada seguir aquesta lògica.
B) Els equips guanyados, que saben de què va el bàsquet, el primer quart se'l solen agafar d'escalfament. El primer quart serveix per estudiar i tantejar l'equip contrari. S'ha d'utilitzar el 1º i 2º quarts per analitzar els seus jugadors forts, tant en atac com en defensa, així com també els seus jugadors dèbils. Llavors, en el 3 i 4 quarts, els has d'anar a destrossar. Com? Primera, protegint allà a on ells són forts i atacant els seus punts dèbils. A més, quan entre el 3 i 4 º els rebentes ells ja no hi veuen temps per remuntar, i fàcilment abandonen el partit. És llavors quan acabes jugant a plaer. D'això se'n diu ser superior.
El que no es pot fer es jugar per jugar, aplicar jugades pq toca i a veure què passa. El joc s'ha de dominar, i per dominar s'ha de saber jugar amb els temps del partits. És perdre molts de recursos a canvi de resultats molt mediocres anar a jugar a la patacada i posant, de bones a primeres, tota l'artilleria en el joc. El joc es un pathos i requereix d'un ritme ¡S'ha de crear aquest pathos i aquest ritme! Però són molt pocs els capaços de percebre i actuar amb suficiència. La majoria va a la patacada; no hi veuen més enllà del que posa el marcador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario