Satiricón

Aquest cap de setmana m'he fullejat de nou el Satiricón de Petroni. Em torna a passar pel cap escriure el "rei travolo", però no tinc ni temps ni forces i a més, no sabria què fer-ne d'ell a part de repartir-lo entre uns pocs amics. I pels meus amics no cal escriure... amb una bona sobretaula és suficient!
De vegades em sorprèn apreciar com la gent s'agafa les coses tant a la valenta, tant tossudament. D'altres vegades em sorprèn el passotisme. I quan llegeixo el satiricón em xoca gratament el seu "Tot si val"; és una bogeria continuada! Ara els protagonistes estant desvirgant una nena de 7 anys, ara s'escapen de la venjança d'una dona cabrejada que els vol capar per no haver trempat com déu mana. És una obra tant alegrament salvatge... Aristòfenes també té un toc així, encara que és més intel·lectual i refinat. A més es tracta d'un text molt cínic. I el cinisme és una bona via d'escapament social... I potser un bon remei per aquesta crisis que està començant a sobrevenir-nos.

Precisament la setmana passada vaig rebre via facebook (per cert no el faig servir gaire), notícies d'un ex-company meu d'institut. En va fer arribar un vídeo que havia gravat amb uns amics. Motl cínic, molt... aquí el teniu. Apa, a riure: http://www.youtube.com/watch?v=u8ARrH_jbi8