martes, 16 de diciembre de 2008

Premonición

Todos los adivinos, todos los oráculos, todos aquellos quienes han gozado de premoniciones fueron gente de profundos padecimientos y dolores ¡Hombres de una sensibilidad más aguda que la media! Como también sucede con los animales cuando presienten grandes catástrofes naturales.

Cuenta Maquiavelo en algún sitio, que antes de que sobrevengan grandes cambios sociales, sin saber porqué siempre aparecen hombres premonitorios avisando de grandes cismas.

El conocimiento humano raras veces es racional. El conocimiento refleja siempre una cuestión estética.... Y la razón no es más que un intrumentillo a disposición de nuestra sensibilidad.

Cuanto más complejo es un sistema a estudiar menos fácil es predecirlo racionalmente ¿Cómo se puede predecir entonces? ¿Se puede?

6 comentarios:

El Criteri dijo...

Tot i que vaig més de racional que racionalista he de dir que pronosticar no és tan irracional. Es tracta de recopilar informació d'arreu, aquesta es procesa sola, i amb una mica d'intuició -això sí- pots veure per on aniran les coses. Ah i no creure's tot el que diguin els noticiaris, en tot cas per caçar-los allà on menteixen.

L'encertes aquí: una persona insensible i optimista mai podrà fer auguris.
La poca ingenuïtat que em queda és el que a mí em fa ser idealista.

RDC dijo...

Quan dic que "Cuanto más complejo es un sistema a estudiar más difícil es predecirlo racionalmente" faig referència a la teoria del Caos. El que ens trobem és que la majoria de sistemes que podem estudiar en la Natura (la societat per exemple) són caótics, és a dir, són irreversibles i per tant, indeterminables. Què significa això? Simplement que no es desenvolupen en cap entorn perfecte ni intel·ligent. conseqüentment som incapaços de determinar racionalment el sistema en en cap estadi futur.
No obstant això, com bé reconèixer tu mateix Criteri, és evident que som capaços (almenys certs individus) d'intuir prediccions dins de sistemes caòtics. El que em pregunto és simple ¿Com és possible això?
De totes maneres, aquest és un tema força complex que jo, aquí, he esmentat de forma superficial i anecdòtica.

El Criteri dijo...

El "caotisme" és relatiu. Si hom escup cap amunt -la societat consumista p.e.- és probable que et mullis. M'en descuidava, per predir i actuar és bàsic saber localitzar entre les muntanyes d'informació, la qüestio essencial. Va ser la gran virtut de Napoleó -la megalomania el va fer desviar però dels criteris correctes-.

Tzaviere dijo...

En mi modesto criterio, en la medida en que el hombre se ha intelectualizado y alejado por lo tanto de su ser más primitivo (por formularlo de alguna manera) ha perdido mucho del instinto prístino. La percepción extra sensorial (PES) tan desarrollada en animales como gatos, por ejemplo, podría haber tenido una presencia mayor en los albores de la raza humana.

[Por cierto tengo lista para enviarte la canción de Silvio Rodríguez en MP3 y descubro que... no... tengo... tu correo electrónico; el mío: javieralas@yahoo.com. Perdón por el spam]

RDC dijo...

Això mateix és el punt que jo volia fer veure. Potser el terme no és el de relatiu, però entenc què vols dir: la caositat o determinació d'un sistema sembla dependre de la perspectiva, els punts que un adopti per dissenyar, estudiar i estructurar el problema. Però precisament aquest fet intuïtiu, aquest ser capaç de percebre certes coses de forma clara i evident em sembla absolutament irracional i instintiu. És a dir, la racionalitat humana, que és evident que existeix, no sembla ser el fonament del nostre coneixement sinó que sembla aparèixer a posteriori. En d'altres paraules, el que em sembla que sempre fem no és res més que raonar, explicar i fer coherent quelcom que en un principio no ho era. Ens muntem una o altra racionalitat del món segons els nostres instints és a dir, les nostres capacitats sensibles. Allò que per alguns és explicat de forma complicada i caòtica, per uns altres apareix de forma simple i directe.

PD/ Ahora te envío mi mail Tzaviere.

Tzaviere dijo...

Me he detestado por no saber catalán: he creído entender un escaso treinta y cinco por ciento de tu respuesta.